– Sebastià Gironès –

Sempre m’ha agradat el vent a la cara

sempre m’ha agradat anar de cara al vent,

li he fet mil preguntes que no contestava

silenci a silenci així vaig anar creixent.

No he cregut mai en Déu ni en el pecat

i davant la injustícia també he combregat,

històries passades m’han fet ser covard

però a mi el que m’importa és la llibertat,

el vent a la cara i el meu cor inquiet.

Sempre m’ha agradat mirar les estrelles

el pare estimat me les va explicar,

puntet a puntet es dibuixa un carro

viatjant pel món jo les he vist canviar.

Si el Nord gira així el Sud va al revés

tot el que tenim i altres no tenen res,

voldria que el món fos ben diferent

a mi el que m’agrada és estimar la gent,

el vent a la cara i el meu cor inquiet.

Amb el cor inquiet vaig trobar una noia

amb el cor obert ella em va trobar

amb els cors units anem per la vida

sempre m’ha agradat estar enamorat.

Sempre m’ha agradat cantar amb els amics

els que sou aquí i els que ja no hi són

una sola nota ens fa desafinar

malgrat tot la festa ha de continuar

el vent a la cara i el meu cor inquiet

el vent a la cara i jo amb el cor inquiet.