– Sebastià Gironès –

Si tingués una barca en el port, 

ferma i ben aparellada,

amb sa vela llatina tirada

i al pal la senyera onejant.

Sortiria a navegar

per les illes de la mar

Mediterrània,

la Mediterrània, la Mediterrània.

Per Mallorca, Menorca, Cabrera,

prop Eivissa i Formentera,

entre les roques d’Espalmador

trobaria l’antic tresor

d’un pirata agosarat 

que cantava a cavall de la mar…

Mediterrània,

la Mediterrània, la Mediterrània.

A Sardenya viraria a xaloc

amb ma barca marinera,

prop de Malta amb Sicília a babord

guaitaria una lluna plena,

i el teu rostre tant estimat

reflectit al damunt la mar…

Mediterrània,

la Mediterrània, la Mediterrània.

Arribat als mars orientals

m’enfilaria cap a Creta

porta eterna a les illes dels déus

bressol de mites i herois,

de cent pobles que han trepitjat

tots els límits de la meva mar

Mediterrània,

la Mediterrània, la Mediterrània.

Si tingués una barca real

jo et duria a fer el viatge

però és segur que si has escoltat

ja podràs sortir a navegar.

Sentiràs la llibertat

solcant pel bell mig de la mar…

Mediterrània.