– Sebastià Gironès –

Allà on s’acaba la marrada

i comença el camí ral,

discretament abillada

sé que estaràs esperant.

Voldràs passar inadvertida,

com cal per a l’ocasió,

ja que en aquesta trobada

només hi hem de ser tu i jo.

A l’esguard del vell xiprer

et faràs amiga,

i jo et seré confident

d’angoixes i desventures

A l’esguard del vell xiprer

que atura el vent

et faràs amiga.

Ningú ens manarà la pressa

quan davallem fins el prat,

on s’encenen les lluernes

cada vespre cap al tard.

Un rajolí d’aigua ben fresca,

he de veure assedegat,

jo oblidaré qui vaig ser 

i tu cercaràs qualcú.

A l’esguard del vell xiprer

et faràs amiga,

i jo et seré confident

d’angoixes i desventures.

A l’esguard del vell xiprer

que atura el vent

et faràs amiga.