– Sebastià Gironès –

Com ha passat el temps, mareta meva,

fa quatre dies corria esvalotat

per aquest poble vell, de placetes i carreronets,

lleugeres les sabates, els ulls ben oberts.

Com han passat les hores i els freds de l’hivern,

el dia que no hi ha boira és perquè bufa el cerç,

en aquest poble gris, no es troba un ànima pel carrer,

quan déus i dimonis passen de llarg.

Com han passat volant els dies d’estiu,

un capvespre he des cobert noves sensacions

en aquest poble viu, una noia m’ha fet un petó,

ja estic preparat per anar a voltar món.

Com han passat els anys, igual que han bufat els vents,

jo sé ben cert que un dia tornaré

en aquest poble meu, que, tafaner, sempre m’està esperant 

i partiré amb les aigües del  riu avall.